Katmandu

Per fi ja a Katmandu. Una tortura de viatge pero tot perfecte. He arrivat tard, sense jalar pero un cop sortits de l'avio, l'olor que fa aquesta ciutat es indescriptible. Fum, polucio, brutissia, caos, guiris com jo, Impressionant. Res es diferent de l'any passat tot i que el que m'ha portat de l'aeroport al mitic Malla Hotel m'ha comentat que estan millorant molt politicament, ho desconec.

Abans de sopar hem anat a buscar material, uns grampons per la pujada al pic ja que hi ha molt gel, un jumar per progressar per la corda fixa i un arnes. Despres d'una hora i mitja buscant material hem desistit (sort que he comprat unes botes) i dema tornarem. Es tot molt justet on hem anat avui. El problema es que dema començava el trek a les 7 del mati i tindrem canvi de plans. M'encanta ja que aqui la gent planifica lo just i ningu s'agobia. Es possible que en tinguem d'aprendre que sempre anem fent massa plans a mig / llarg i les coses venen com venen.

Be, al final encara no he pujat a l'habitacio i he anat a sopar al restaurant Thamel House (record del passat any). Un menu degustacio per 10€ i estic com un campio. Ja ha passat el mal de cap i ara a sobar que porto casi 24 hores sense dormir i dema a la busqueda de material, segur que va be.

Us passo algunes fotos del control de visa i passport a l'entrada del pais i del sopar

Perque fer plans a mig termini si el genial es disfrutar del present i de cada instant. Recordo molt el Camino on l'important va esser fer el Cami no arrivar al final