lunes, 12 de noviembre de 2012

Ascencio al Pisang Peak (fallida) - Pisang

Bueno. Les instruccions clares. Ens llevem a la 1 del mati i sortim a les 1:30. Aixo es per podem fer cim cap a les 10 i que no tinguem vent. Penseu que quant el sol marxa el vent para. Fot un fred de collons pero no fa vent. Per aixo sortim tant d'hora per poder fer cim abans que la cosa es compliqui. Avui acaba de venir un grup d'austriacs que dema volen fer cim. L'avantatge es que nosaltres ja ho tenim tot equipat o sigui que solsament sera pateo i al final amumt amunt amb jumar i piolo ja que la pendent se las tiene.

Bueno me'n vaig a dormir i mañana mas.

DESASTRE pero gran aprenentatge

Despres de caminar sense parar mes de 7 hores, just a les 9 del mati i faltant menys de dos hores per fer pic a uns 400 metres per estar per damunt dels 6000 el meu sherpa fa figa. Primer que si anem tard, que si fara molt vent i al final resulta que esta malalt que s'en torna a katmandu. Ho tenia a tocar, m'he trobat tot el cami de puta mare i al final, upppssss. Bueno per un altre costat he apres moltes coses i entre elles ojo que un 6000 es algo complicat, no es per anar a passar un dia de trekking, es puta de collons.

Bueno os explico que ha passat.

Al final hem sortit a les 2 del mati un cop he menjat sopa de noddles que es l'unic que he menjat en la tenda. He anat davant la puya, ha ences el foc i ens hem beneit per sortir a la montanya. Os puc jurar que feia molt temps que no tenia tan fred. A dalt portava primera capa ultra frio, un forro prim, un forro doble de pel de yak i el plumon i a baix unes malles calentes, uns pantalons d'hivernals i uns de plastic. Tenia fred, i l'he tingut fins a les 7 del mati que el sol ha calentat. Als peus m'he tingut que ficar les botes de 6000 per fer l'aproximaxio perque pensava que els dits dels peus me caurien. Aixo si un cel ras i estrellat alucinant pero no fet cap foto com podeu pensar, tenia la motxila a l'esquena congelada. Ha estat un pateo molt pesat, sense parar ja que fotia molt fred i amunt, penseu que el desnivell a guanyar eren casi 2000m en unes 9 hores. El unic que veia era el foco del lot i millor, aixi no veus la que se avecina, tot i que potser millor.

A mesura que pujavem hi havien restes de campaments i jo me preguntava perque collons el nostre estaba tant lluny (9 hores) quant podies estar a 6 o 7, pero bueno aixo mai ho sabre.

Fisicament cap problema ni per aclimatar, ni cansat tot i que cada unes quantes passes tenia que parar a agafar aire, ja que l'oxigen es menys de la meitat. A la que s'ha fet de dia hem arrivat ande el tema se compliCa. El dia abans ja ho van equipar i hi javia una bossa amb material. M'he ficat l'arnes equipat amb vaga de seguretat i el fantastic jumar que m'he pillat a katmandu, els grampons a la motxila i hem començat a avançar per unes parets de pissara assegurats a una corda i utiltzantla per progressar, al principi una mica acollonit pero tot els trams complicats estavem mes o menys equipats alguns menys pero amb cuidado cap problema. Despres hem anat progressant per unes tarteres de pissarra que es feien eternes fins a culminar el Pisang Petit que deu tenir uns 5.500 pero es que el navegador ha deixat de funcionar del fred que feia. Per cert al sortir el sol ha comencat a bufar un airet maco que m'ha fet afegir una capa mes, el softshell damunt del plumon, es que es d'abans de perdre kg. He vist que en les tarteres el guia seguia mes o menys el meu ritme tot i que m'havia dit que tiraria una mica mes per equipar la part final del cim, els darrers 400m.

Supero la tartera el trobo sentat el terra i me solta entre tibeta i angles (sols he entes l'angles) que part de lo que tenia que equipar ja estaba equipat pero que les cordes es movien i aixo vol dir que feia aire. Jo les veia ben quietes pero com no entenc de 6000 he pensat que era correcte i llavors m'ha dit de no fer el pic ja que no es pot fer a partir de les 9 que fa vent. Primera noticia, encara qye si que es veritat que el vent comença a bufar a partir de les 11 i que avui especialment ha bufat de collons i molt fred. Pero li dic pues perque no hem sortit abans i llavors comença a contestar en tibeta. Bueno he vist que habia perdut el nord i no he entes la planificacio, ja que era igual sortir a les 12 de la nit enlloc de les 2 del mati o podiem tenir un camp d'atac mes proper com fa tothom. Es igual hem comencat a baixar i he vist que estaba bastant down. Hem arrivat on teniem el material i m'ha fet deixar tot el material alli ja que llavors m'ha dit despres de menjarse la olla que tornariem de nou aquella mateixa matinada. Llavos m'ha ensenyat una ampolla que tenia al peu que no se com podia caminar, despres m'ha comentat que ha estat tota la nit vomitant, o sigui que la veritat es que a 400 metres de fer cim degut a l'alçada i tot el que portava li ha agafat una pajara. Sort que ha dit de baixar hi ha tingut coneixament

Bueno pues el meu guia d'escalada esta de cami a katmandu. M'ha trucat el de l'agencia que li sabia molt greu i que buscarien solucions pero que de moment baixara cap a Pisang de nou

Avui he començat a caminar a la 1 del mati i al final he baixat a Pisang Poble ja que no teniem mes menjar a les tendes de campanya i je arribat cap a les 5 de la tarda. O sigui que he sortit de 4.300 per acabar a 5.800 i per despres baixar a 3.200 i tot en unes 15 hores de caminar menys un parell que hem parat a desmontar tendes i fer un te i treurem el mal de cap. Cari se m'esta posant un tipillo 😄😄😄😄😄

Bueno ara estic a Pisang amb els dos porters i per cert tot el material el tinc en una bossa a 5000 metres, dema un dels porters pujara a controlar les tendes i a que ningu baixi amb la bossa 😊😊😊😊😊

El que he apres es que per molt que tinguis plans les coses van com van. Encara que no tenia que agafarme malament el tema os garantitzo que cansat, amb fred i amb alçada no entens les coses. Tot i aixo ara que estic a davant una estufeta penso que encara i aixo no ha anat tant malament el dia. M'he sap greu per el Gomba que s'ha portat molt be amb mi tot i que podia dir a les 3 del mati no ho veig clar 😚😚

Per un altre costat he apres que aixo d'un 6000 es cosa seria i que fins que no hi ets no ho respectes com toca. Clar l'any passat vaig estar a 5.500 al kalapattar i vaig pensar que tot era Jauja pero us garantitzo que els 600 metres de diferencia es fan notar en la complexitat aixi com les condicions. Per un altre costat no tinc material, excepte la botes, per fer aquests tipus d'aventures, pero no patiu de moment no tinc idea de fer mes coses d'aquestes ja que m'aprecio massa coses per portar al limit el cos. i als que vulgueu fer un 6000 complicat ja us dire que m'enportaria el proper cop.

Per cert el meu sopar ha estat un plat de macarrons, un plat de momos i una cocacola. Penseu que no menjava desde la 1 del mati un noodels i una barreta de xocolata amb un suc abans de baixar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario